Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 juliol 1809 Fürth (Alemanya) |
Mort | 13 maig 1885 (75 anys) Göttingen (Alemanya) |
Sepultura | Cementiri municipal de Göttingen |
Formació | Universitat de Bonn |
Director de tesi | Johannes Peter Müller |
Activitat | |
Camp de treball | Medicina, patologia i anatomia |
Lloc de treball | Heidelberg |
Ocupació | anatomista, ictiòleg, professor d'universitat, patòleg, zoòleg, investigador mèdic, metge |
Ocupador | Universitat de Göttingen Universitat de Zúric Universitat de Heidelberg Universitat Humboldt de Berlín |
Membre de | |
Professors | Johannes Peter Müller i Karl Rudolphi |
Alumnes | Albert von Kölliker i Carl Joseph Norden |
Obra | |
Estudiant doctoral | Theodor Langhans |
Abrev. zoologia | Henle |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Germans | Johanna Schoell Marie Mathieu |
Premis | |
|
Friedrich Gustav Jakob Henle (9 de juliol de 1809 - 13 de maig de 1885),[1] va ser un metge, patòleg i anatomista alemany d'origen jueu. Va descobrir el bucle de Henle als ronyons junt amb altres estructures anatòmiques que porten el seu cognom. El seu assaig sobre el contagi per miasma va ser un dels primers arguments per la teoria dels gèrmens en les malalties. Va ser una figura important en el desenvolupament de la medicina moderna.[2]
Henle desenvolupà els conceptes de contagium vivum i contagium animatum, respectivament (Von den Miasmen und Kontagien, 1840) - seguint idees de Girolamo Fracastoro i el treball d'Agostino Bassi; així cofundant la teoria dels microorganismes com la causa de les malalties infeccioses. No va trobar per ell mateix espècies especials de bacteris - tasca aconseguida pel seu alumne Robert Koch. Els dos van posar les regles fonamentals de la definició de malalties causades per microbis: els Postulats Henle Koch.[3]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades FOOTNOTESmith200626