Friedrich Gustav Jakob Henle

Plantilla:Infotaula personaFriedrich Gustav Jakob Henle

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juliol 1809 Modifica el valor a Wikidata
Fürth (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 maig 1885 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Göttingen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri municipal de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bonn Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJohannes Peter Müller Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMedicina, patologia i anatomia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióanatomista, ictiòleg, professor d'universitat, patòleg, zoòleg, investigador mèdic, metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Göttingen
Universitat de Zúric
Universitat de Heidelberg
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsJohannes Peter Müller i Karl Rudolphi Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAlbert von Kölliker i Carl Joseph Norden Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralTheodor Langhans Modifica el valor a Wikidata
Abrev. zoologiaHenle Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
GermansJohanna Schoell
Marie Mathieu Modifica el valor a Wikidata
Premis

Friedrich Gustav Jakob Henle (9 de juliol de 1809 - 13 de maig de 1885),[1] va ser un metge, patòleg i anatomista alemany d'origen jueu. Va descobrir el bucle de Henle als ronyons junt amb altres estructures anatòmiques que porten el seu cognom. El seu assaig sobre el contagi per miasma va ser un dels primers arguments per la teoria dels gèrmens en les malalties. Va ser una figura important en el desenvolupament de la medicina moderna.[2]

Henle desenvolupà els conceptes de contagium vivum i contagium animatum, respectivament (Von den Miasmen und Kontagien, 1840) - seguint idees de Girolamo Fracastoro i el treball d'Agostino Bassi; així cofundant la teoria dels microorganismes com la causa de les malalties infeccioses. No va trobar per ell mateix espècies especials de bacteris - tasca aconseguida pel seu alumne Robert Koch. Els dos van posar les regles fonamentals de la definició de malalties causades per microbis: els Postulats Henle Koch.[3]

  1. Asimov, Isaac. «Henle, Friedrich Gustav Jakob». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 336. ISBN 8429270043. 
  2. Robinson, Victor, M.D.. The Life of Jacob Henle. Nova York: Medical LIfe Co, 1921. 
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades FOOTNOTESmith200626

Developed by StudentB